L'Horta de València és una històrica comarca del PaÃs Valencià , amb capital a València. Hi formaven part tots els municipis de l'Horta Nord, part de l'Horta Sud (Torrent)(capital)(Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Poblenou de la Corona, i SedavÃ), part de l'Horta Oest (Xirivella, Mislata, Paterna, Picanya), i la Ciutat de València. Actualment hom tendeix a incloure-hi la resta dels municipis de les esmentades comarques actuals.
Per a més informació, vegeu: Comarques del PaÃs ValenciÃ
Taula de continguts |
edita Demografia
És la comarca més poblada del PaÃs Valencià i també on s'ha experimentat l'augment més gran de població, sobretot com a receptora d'immigració. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses connurbanitzacions i la incorporació al nucli urbà de la metròpoli de nuclis d'antics pobles, aixà com la seua divisió en quatre comarques considerades, encara hui dia, com a subcomarques.
edita Geografia
Esta comarca s'estén des de Puçol, al nord, fins a l'Albufera, pel sud, i pels relleus de Paterna, Torrent i Montcada, per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva progressivament des del mar cap a l'interior.
edita Origen
L'horta valenciana va nà ixer en l'època de l'imperi romà , creant la ciutat de Valentia, com a centre logÃstic i d'hibernació per a les seues campanyes de conquesta sobre Ibèria.
Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vinya. No obstant aquests per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.
No obstant això va servir per a la seua comesa de proveïment de tropes aixà com posteriorment en les campanyes dels visigots deixant abandonat tant els camps com la ciutat.
El que avui es coneix com l'horta valenciana es va desenvolupar en la edat mitjana, durant el perÃode islà mic, creant una important infraestructura fluvial, principalment amb la construcció de sèquies i assuts, menudes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, aconseguint dessecar grans zones pantanoses i duent el reg els camps. També es va impulsar i va desenvolupar diverses activitats al llarg d'estes infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les sèquies, com safareigs propers als habitatges o alqueries.
Grà cies a aquestes infraestructures la ciutat de València, aixà com les poblacions del seu entorn van aconseguir desenvolupar-se.
Es va crear realment un ric espai productiu, l'origen de l'horta de València és clarament d'època andalusÃ, com a conseqüència de la introducció de la tradició à rab (Iemen i SÃria) del regadiu, aixà com les berbers nord-africanes. Els productes conreats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributà ria. Als cultius clà ssics que ja es conreaven en època romana, cerealés, vinya, oliveras, s'afegeixen el arròs i la xufla com més caracterÃstics de les zones més humides, hortalisses noves en Al-Andalus menge l'albergÃnia i la carxofa, etc. Sent els productes hortÃcoles el cultiu per excel·lència, derivant d'acà el nom d'aquest entorn.
Regides des de llavors pel tribunal de les aigües, encara vigent hui, pel qual es controlava l'ús i utilització dels cabals de reg.
Sent vuit les sèquies majors: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
edita Economia
edita Agricultura
De clima tÃpicament mediterrani, té hiverns suaus i estius prou calorosos. L'activitat històricament tradicional de la comarca ha estat l'agrÃcola, amb un predomini de tres tipus de conreus: el taronger, les hortalisses i l'arròs. El seu sistema de regs s'estructura al voltant de 13 sèquies que possibiliten els conreus de regadiu tot l'any. Alguns termes municipals presenten una certa especialització pel que fa als conreus: xufa a Alboraia i Almà ssera; tomaques i pebrots per a conserva al Puig, Puçol i Tavernes Blanques; maduixes a Rafelbunyol; melons d'Alger a Meliana i Almà ssera, etc. L'arròs es troba en crisi, però continua conreant-se a les vores de l'Albufera.
edita Indústria
A l'oest de la comarca, les poblacions se situen en el marge de l'horta, al voltant de la capital: Montcada, amb indústria tèxtil i pirotècnica; Burjassot, unida a Godella, amb fà briques de cerà mica i ciment; Paterna, Manises i Quart de Poblet, que tenen una important indústria cerà mica; Mislata, que presenta indústries del paper i tèxtils, etc. A la zona nord, els pobles segueixen una lÃnia paral·lela al litoral: Tavernes Blanques amb indústries de cerà miques i porcellanes: Massamagrell, Meliana, Puçol, bà sicament agrÃcoles, etc. Al sud hi ha diverses poblacions quasi unides entre si: Benetússer, Alfafar, Poblenou de la Corona, SedavÃ, Massanassa, Catarroja i Silla. La capital de la comarca, València, que ho és també del PaÃs Valencià , amb més de 760.000 habitants, en l'actualitat manté l'agricultura que en altres temps la féu famosa, però ha desenvolupat molt la indústria (mobles, quÃmica, mecà nica, etc.) i el comerç. El seu port és el segon del mediterrani espanyol, després del de Barcelona, encara que ja el supera en el transport de contenidors, i en activitats esportives, ja que en ell s'ha celebrat la 32ena America's Cup, i en el futur se celebraran altres edicions.
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
- PaÃs Valencià , poble a poble, comarca a comarca, de Paco González RamÃrez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- A tornallom